La zona d’interfície urbana-forestal (WUI, de l’anglès Wildland–Urban Interface), és l’espai on els habitatges, les urbanitzacions i altres infraestructures entren en contacte amb la vegetació natural o forestal. Aquestes zones representen un dels principals desafiaments en la prevenció i gestió dels incendis forestals.
Tipus d’interfície urbana-forestal
La interfície urbana-forestal representa un continu de configuracions, des d’àrees urbanitzades compactes situades al límit del bosc fins a habitatges dispersos dins d’una matriu forestal. Dins d’aquest continu, se solen distingir dos extrems principals: la interfície i l’intermix.
InterfícieEls habitatges es concentren en àrees urbanitzades ben definides que limiten directament amb una massa forestal o una zona de vegetació contínua. En aquest tipus de configuració, existeix un límit relativament clar entre l'espai urbanitzat i la vegetació forestal. |
Imatge: Urbanització a Mallorca. |
|
|
|
IntermixEls habitatges es troben dispersos dins d'una matriu predominantment forestal o natural. La vegetació i les construccions es troben intercalades, sense un límit clar entre l'espai urbanitzat i la massa forestal. Aquesta configuració pot dificultar les tasques d'evacuació i extinció, ja que les infraestructures i els habitatges es distribueixen per tot el paisatge. |
Imatge: Cases disperses a la Serra de Tramuntana, Mallorca. |
Per què són especialment perilloses?
En un incendi que afecta la interfície urbana-forestal, el foc no només afecta la vegetació. La proximitat entre vegetació, habitatges i infraestructures augmenta l’exposició de la població i multiplica la complexitat de les operacions d’emergència.
Els principals factors que dificulten les tasques d’extinció són:
- Múltiples prioritats simultànies: els equips d’emergència han de combinar la supressió de l’incendi amb l’evacuació de la població, la protecció d’habitatges i la defensa d’infraestructures crítiques.
- Propagació entre estructures: un incendi pot passar de la vegetació als edificis i, posteriorment, propagar-se entre construccions. Aquest procés pot generar una successió d’ignicions o «efecte dominó».
- Exposició a focus secundaris: els materials incandescents poden ser transportats pel vent a grans distàncies i provocar nous focus dins de les urbanitzacions, fins i tot abans que el front principal de l’incendi hi arribi.
- Elements combustibles i materials perillosos: els habitatges poden contenir dipòsits de combustible, vehicles, bombones de gas i altres materials inflamables o potencialment perillosos que augmenten el risc per a les persones i els equips d’emergència.
- Accessibilitat limitada: carrers estrets, carreteres sense sortida o una elevada dispersió dels habitatges poden dificultar tant l’evacuació de la població com l’accés dels vehicles d’emergència.
Imatge: Bombers treballen per a controlar l’incendi forestal d’Andratx en 2013. Autor: NA Font: Ultima Hora