Els incendis esdevenen un problema greu quan presenten un comportament extrem, és a dir, quan superen la capacitat de control dels mitjans d’extinció.
*Imatge: Bombers treballen per a controlar l'incendi forestal d'Andratx en 2013. Autor: NA Font: Ara Balears*
Els incendis extrems es caracteritzen per:
- Alta intensitat (≥10,000 kW per metre): cada metre lineal d’aquest front de foc desprèn una quantitat d’energia equivalent a 5.000 estufes domèstiques enceses alhora. És una potència tèrmica que dobla el límit on els avions i camions de bombers deixen de ser efectius.
- Propagació ràpida (≥ 50 m per minut): el front de foc pot avançar a una velocitat equivalent a travessar un camp de futbol en dos minuts.
- Longitud de flama elevada (≥ 10 m): poden superar l’alçada d’un edifici de tres pisos, afavorint la propagació cap a les capçades dels arbres i dificultant enormement les tasques d’extinció.
- Gran extensió (≥ 1000 hectàrees): equivalen a 1.000 camps de futbol o
- Generació de focus secundaris: a partir de fragments cremats transportats pel vent a més d’un quilòmetre de distància, originant nous incendis molt allunyats del front principal.
- Comportament atmosfèric extrem: en els episodis més intensos, poden alterar les condicions atmosfèriques locals i generar la seva pròpia meteorologia, amb vents intensos i grans columnes convectives que afavoreixen una propagació encara més imprevisible.
- Llarga durada: poden mantenir-se actius durant dies o fins i tot setmanes, especialment sota condicions de sequera i vents persistents.
- Dificultat de control: el seu comportament erràtic i imprevisible supera sovint la capacitat d’extinció i representa un risc molt elevat tant per als equips d’emergència com per a la població.
La severitat de l’incendi
Els incendis de comportament extrem solen presentar una elevada severitat ecològica, ja que provoquen una gran mortalitat vegetal, una intensa degradació del sòl i alteracions importants en el cicle hidrològic. Les temperatures extremes poden destruir la matèria orgànica del sòl i reduir-ne la capacitat d’infiltració d’aigua, afavorint processos d’erosió i escorrentia després de l’incendi.
Aquestes condicions dificulten considerablement la regeneració natural post-incendi. Tot i que moltes espècies mediterrànies estan adaptades al foc, la recurrència d’incendis molt intensos o massa freqüents pot superar la capacitat de recuperació dels ecosistemes i provocar canvis permanents en la composició i estructura de la vegetació.
Imatge: El paisatge després de l’incendi forestal d’Andratx en 2013. Autor: NA Font: Diario de Mallorca
—