Què és un foc i com es genera?

El foc es genera quan l’oxigen, el combustible i una font d’ignició entren en reacció simultània. És l’efecte visible i tèrmic d’aquest procés de combustió ràpida.

Un incendi és un foc descontrolat que es propaga en l’espai i el temps, afectant superfícies forestals o rurals, i que no està previst en els plans de gestió de l’ecosistema.

Per extingir-lo, la clau rau a trencar el “triangle de la combustió” eliminant-ne un dels components. Per exemple, l’aplicació d’aigua sobre la biomassa té un doble efecte: refreda el material combustible i crea una barrera física que l’aïlla de l’oxigen de l’aire, aturant la propagació de manera immediata. Igualment, la reducció de fonts d’ignició associades a l’activitat humana contribueix a disminuir la probabilitat que es desencadeni un incendi forestal.

El triangle de la combustió

Perquè es generi i es mantingui qualsevol foc, és imprescindible la coexistència de tres factors clau, coneguts com el triangle de la combustió: oxigen, combustible i calor. El foc és una reacció química que no pot iniciar-se ni mantenir-se si manca algun d’aquests tres elements.

Oxigen: Present a l'atmosfera de manera constant (aproximadament un 21% en volum), és el gas que activa i sosté la combustió. Perquè el foc pugui mantenir-se, l’aire ha de contenir almenys un 16% d’oxigen.
Combustible: És qualsevol material capaç de cremar. En els ecosistemes forestals, això inclou la vegetació viva, les restes de poda, les branques mortes, la fusta i la fullaraca acumulada al sòl. També poden actuar com a combustible elements antròpics presents a la interfase urbana-forestal, com habitatges, cobertes de fusta, piles de llenya o dipòsits de gas. La capacitat de propagació del foc depèn de factors com la humitat del combustible, la seva mida, quantitat i distribució sobre el territori.
Font de calor o ignició: És l’aportació d’energia inicial necessària per iniciar la combustió i mantenir-ne la propagació. La calor deshidrata el combustible proper, escalfa l’aire circumdant i preescalfa la vegetació situada davant del front de foc. Les fonts d’ignició poden ser naturals, com els llamps, o derivades de l’activitat humana, com llosques mal apagades, línies elèctriques, maquinària agrícola o forestal, espurnes de motors o fogueres.

Figura: El triangle de la combustió i els elements essencials del foc. Adaptada de: Miller R, Chambers J, Pyke DA, Pierson FB, Williams CJ. 2013. A review of fire effects on vegetation and soils in the Great Basin region: response and ecological site characteristics: USDA General Technical Report RMRS-GTR-308.

Com es propaga un incendi?

Un cop iniciat, el comportament d’un incendi forestal depèn de la interacció entre tres factors principals: la meteorologia, la topografia i el combustible. Aquesta relació és coneguda com el triangle del comportament del foc.

Imatge: El triangle del comportament del foc. Adaptada de:[ref]

Meteorologia i clima

Les sequeres prolongades alternades amb períodes de pluges intenses afavoreixen un creixement ràpid de la vegetació que posteriorment s'asseca i es converteix en combustible disponible.
Les temperatures elevades, la baixa humitat relativa i l'escassetat de precipitacions redueixen la humitat dels combustibles, n'augmenten la inflamabilitat i acceleren la propagació del foc.
El vent és sovint el factor més determinant durant un incendi. A més d’incrementar la velocitat de propagació, preescalfa els combustibles situats davant del front de foc.

Topografia

Els incendis tendeixen a avançar més ràpidament pendent amunt que pendent avall. Això passa perquè les flames i la calor radiant preescalfen la vegetació situada a la part superior del vessant, reduint-ne la humitat i facilitant-ne la ignició. Com més pronunciat és el pendent, més ràpida acostuma a ser la propagació.
Els barrancs, valls i colls poden actuar com a embuts que canalitzen i acceleren el vent (efecte Venturi).
Els vessants més exposats al sol (sud-est) solen presentar combustibles més secs i, per tant, més susceptibles de cremar.

Combustible

Inclou tant la vegetació natural (viva o morta) com les estructures presents a la interfase urbana-forestal.
El tipus de vegetació, la seva distribució i el seu contingut d'humitat determinen la facilitat d'ignició i la intensitat del foc.
La continuïtat horitzontal i vertical del combustible facilita que el foc es propagui ràpidament pel sotabosc i pugui ascendir fins a les capçades dels arbres.

La gestió forestal preventiva actua principalment sobre el combustible, reduint-ne la quantitat i la continuïtat per disminuir la intensitat potencial dels incendis.