Com que la supressió total dels incendis forestals no és viable ni ecològicament desitjable, hem de passar de la visió de la “simple extinció” a una visió d’adaptació i gestió del territori. Cal aprendre a conviure amb el foc compatible amb el bosc mediterrani.
Reaprendre a conviure amb el foc implica entendre que els paisatges mediterranis han estat, durant mil·lennis, el resultat de la interacció entre processos naturals i activitat humana.
Què és un tractament de combustible forestal?
La gestió dels combustibles forestals és una de les principals eines per reduir el risc d’incendis de gran intensitat i augmentar la resiliència dels boscos davant del foc.
Durant dècades, la supressió sistemàtica dels incendis i l’abandonament de les activitats tradicionals han afavorit l’augment de la densitat de la vegetació i l’acumulació de combustible als boscos. Com a conseqüència, molts paisatges són avui més continus i vulnerables a incendis de gran intensitat i severitat.
Els tractaments de combustible tenen com a objectiu modificar la quantitat, la distribució i l’estructura de la vegetació per reduir la intensitat i la propagació dels incendis. Alhora, poden contribuir a augmentar la diversitat d’espècies i recuperar estructures forestals més resistents al foc.
Principals tipus de tractaments
Hi ha dues grans estratègies per gestionar el combustible forestal:
- Tractaments mecànics: consistents en aclarir el bosc, retirar vegetació i reduir la densitat d’arbres i matolls.
- Crema prescrita: aplicació planificada i controlada del foc per reduir el combustible acumulat abans que pugui alimentar un incendi forestal.
L’elecció d’una estratègia o una altra depèn de les característiques del territori, les condicions ecològiques i la proximitat a habitatges o nuclis de població. Diversos estudis indiquen que la combinació d’aclarides i crema prescrita pot ser especialment efectiva per augmentar la resiliència dels boscos davant dels incendis forestals.
Estratègies de gestió del combustible
| Estratègia | Efecte sobre el foc | Avantatge |
|---|---|---|
| Reduir el combustible de superfície amb crema prescrita | Disminueix la intensitat i la severitat del foc i evita que les flames creixin fins a arribar a les capçades | Els incendis són més fàcils de controlar i els arbres tenen menys probabilitats de cremar |
| Augmentar l’alçada de la capçada mitjançant la poda | El foc de superfície té més dificultats per arribar a les capçades | Es redueix la probabilitat que el foc passi a les capçades |
| Reduir la densitat de les capçades mitjançant aclarides | Augmenta la separació entre els arbres | El foc té més dificultats per propagar-se d’un arbre a un altre |
| Conservar els arbres més grans | Els arbres de major dimensió tenen una probabilitat més elevada de sobreviure als incendis intensos | Es manté una estructura forestal més resilient després del foc |
Gestionar el combustible significa modificar-ne l’estructura per reduir la probabilitat que un incendi de superfície es transformi en un incendi d’alta intensitat i difícil de controlar.
Recuperar el mosaic agroforestal
Els paisatges tradicionals de les Illes Balears no estaven formats per grans extensions contínues de vegetació forestal. Els conreus, les pastures i els boscos formaven un mosaic que fragmentava la continuïtat del combustible.
Agricultura i recuperació dels conreus
Els camps cultivats poden actuar com a discontinuïtats dins del paisatge i limitar la continuïtat de la vegetació combustible. La recuperació i el manteniment de conreus tradicionals, com els oliverars, garroverars, ametllerars o altres cultius de secà, pot contribuir a mantenir un paisatge més divers i heterogeni.
Ramaderia extensiva
Durant segles, la ramaderia extensiva va contribuir a mantenir oberts molts paisatges mediterranis. El pasturatge reduïa de manera continuada la biomassa vegetal, especialment les herbes, els rebrots i part de la vegetació arbustiva, limitant així la quantitat i la continuïtat del combustible.
La ramaderia pot actuar com una forma de gestió contínua de la vegetació, complementària als tractaments mecànics i a la crema prescrita.
No tots els animals consumeixen el mateix tipus de vegetació. Les ovelles tendeixen a consumir principalment vegetació herbàcia, mentre que les cabres poden aprofitar una major proporció d’arbustos i vegetació llenyosa. Altres herbívors, com els ases, també poden contribuir al manteniment d’espais oberts.
Recuperar els usos forestals
El bosc mediterrani va ser també un espai productiu. L’extracció de llenya, la producció de carbó vegetal, el pasturatge i altres aprofitaments forestals contribuïen a mantenir una estructura de vegetació .
Els marges de pedra en sec
En aquest paisatge agroforestal, els marges de pedra i les marjades exercien també una funció ecològica i territorial rellevant. A més de permetre el cultiu en pendents pronunciats i reduir l’erosió del sòl, aquestes estructures fragmentaven la continuïtat de la vegetació i actuaven com a petites barreres físiques davant la propagació del foc.
Aquesta funció depèn del seu manteniment. Amb l’abandonament de les activitats agrícoles tradicionals, moltes marjades han deixat de conservar-se i els murs de pedra seca s’han degradat progressivament, arribant sovint a ensorrar-se total o parcialment. Paral·lelament, l’acumulació de combustible a la base dels marges fan que es vegi reduida la seva capacitat per limitar la propagació de les flames.
Fotografia: marges de pedra en sec, Andratx, 2023.
No es tracta de recuperar exactament les pràctiques del passat, sinó d’aprendre de la manera com aquestes activitats modificaven la continuïtat i l’estructura del paisatge.
La cogestió
Atès que gran part del territori de les Illes Balears és de propietat privada i està molt fragmentat en petites parcel·les, la gestió del risc d’incendi no pot recaure únicament sobre l’administració.
La reducció del risc requereix la coordinació entre propietaris, administracions locals, serveis de gestió forestal i comunitats. Les decisions sobre com construïm, gestionam els boscos, mantenim els espais agrícoles o protegim els habitatges formen part d’un mateix sistema.
El següent esquema mostra com diferents decisions i accions poden contribuir conjuntament a reduir el risc de pèrdua d’habitatges davant dels incendis forestals.
Figura: Model conceptual dels principals objectius, accions i actors implicats en la reducció del risc de pèrdua d'habitatges davant dels incendis forestals. Adaptada de Calkin, D.E., Cohen, J.D., Finney, M.A. i Thompson, M.P. (2013).
L’objectiu final és reduir el risc de pèrdua d’habitatges. Per aconseguir-ho, cal actuar simultàniament sobre diferents aspectes: reduir l’exposició dels habitatges als incendis, disminuir la probabilitat que aquests es converteixin en grans incendis i augmentar la capacitat de resistència de les construccions.
Aquestes accions no depenen d’un únic actor. La planificació territorial correspon principalment a les administracions locals; la prevenció i la gestió del combustible impliquen els serveis forestals i els propietaris del territori; mentre que la protecció directa dels habitatges és també responsabilitat dels seus propietaris.