Temps meteorològic i clima: quina és la diferència?
El temps meteorològic és el que passa a l’atmosfera en un lloc i moment determinats: si avui plou, fa calor, hi ha vent o una tempesta.
El clima, en canvi, descriu els patrons habituals del temps meteorològic al llarg de períodes llargs, normalment de diverses dècades.
Per això, un dia fred no contradiu el canvi climàtic. El temps meteorològic pot variar d’un dia a l’altre, mentre que el canvi climàtic es manifesta en les tendències i alteracions dels patrons climàtics a llarg termini.
Què és el canvi climàtic?
El clima de la Terra no és constant. Al llarg de milions d’anys, les temperatures, les precipitacions i la composició de l’atmosfera han variat de manera natural. Les variacions en temperatura, per exemple, poden estar relacionades a factors externs, com l’activitat solar o les erupcions volcàniques, però també a oscil·lacions internes del sistema climàtic, especialment en la interacció entre l’atmosfera i els oceans. Aquestes variacions es produeixen a diferents escales temporals, des de dècades fins a segles i mil·lennis. El panell (a) de la figura mostra que la temperatura global ha variat naturalment al llarg dels darrers mil·lennis. Els registres paleoclimàtics ens permeten reconstruir aquesta variabilitat passada i identificar períodes climàtics, com l’Anomalia Climàtica Medieval (ACM), un periode relativament calent aproximadament entre els anys 900 i 1200 o La Petita Edat de Gel (PEG ~1300–1850), un període de refredament relatiu que va afectar especialment algunes regions de l’hemisferi nord.
El canvi climàtic actual, però, és diferent. La temperatura global està augmentant a una velocitat excepcionalment ràpida, i l’escalfament observat des de la Revolució Industrial, iniciada al segle XVIII, no es pot explicar únicament per factors naturals. Les evidències mostren que l’activitat humana n’és la causa principal. El panell (b) de la figura mostra que les simulacions que només consideren factors naturals, com l’activitat solar i volcànica, no reprodueixen l’augment de temperatura observat durant les darreres dècades. En canvi, quan s’hi incorporen els factors humans, les simulacions s’ajusten molt millor a les observacions.
Història de la temperatura global i causes de l’escalfament recent. Panell (a) Canvis en la temperatura global de la superfície reconstruïts a partir d'arxius paleoclimàtics (línia grisa sòlida, anys 1–2000) i d'observacions directes (línia negra sòlida, 1850–2020). Panell (b) compara les temperatures observades durant els darrers 170 anys amb simulacions climàtiques que consideren factors humans i naturals o només factors naturals. Figura adaptada i traduïda al català a partir de l’IPCC (AR6, 2021).
Les activitats humanes, especialment la crema de combustibles fòssils, com el carbó, el gas natural i el petroli, per produir energia, per alimentar vehicles, indústries i habitatges, alliberen diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera (GEH). Altres activitats, com la desforestació i la ramaderia, també contribueixen a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.
Aquests gasos d’efecte hivernacle es troben de manera natural a l’atmosfera i contribueixen a mantenir la superfície de la Terra prou càlida per permetre la vida. Sense els gasos d’efecte hivernacle, la temperatura mitjana de la Terra seria d’uns −18 °C, en lloc dels aproximadament 14,6 °C actuals. L’augment de la concentració d’aquests gasos a l’atmosfera fa que es retingui més calor a la Terra, provocant un increment de la temperatura global
Els gasos d’efecte hivernacle (GEH) absorbeixen part de la calor irradiada per la superfície i en reemeten una part cap a l’espai i una altra cap a la superfície. Quan augmenta la concentració de GEH a l’atmosfera, aquest efecte s’intensifica: una menor proporció de calor escapa a l’espai i una major quantitat és retinguda pel sistema climàtic.
Quina relació hi ha entre canvi climatic i els incendis
El canvi climàtic no és la causa directa de la majoria d’ignicions. Però està modificant les condicions ambientals en què els incendis es produeixen i es propaguen.
L’augment de les temperatures, la disminució de la disponibilitat d’aigua i l’augment de la freqüència i intensitat de les sequeres estan fent que la vegetació estigui més seca durant períodes més llargs. Això incrementa la quantitat de dies amb condicions meteorològiques favorables per al foc, especialment a la regió mediterrània.
Combustibles més secs
Les temperatures més elevades augmenten l’evaporació i la demanda d’aigua de la vegetació. Quan aquestes condicions coincideixen amb períodes de poca precipitació, les plantes disposen de menys aigua i el seu contingut d’humitat disminueix.
La vegetació seca actua com un combustible més fàcil d’encendre i de cremar, de manera que, una vegada produïda una ignició, el foc pot propagar-se més ràpidament i amb més intensitat.
Temporades d’incendis més llargues
L’augment de les temperatures i l’assecament de la vegetació fan que les condicions favorables per als incendis es mantinguin durant més temps. La temporada de risc elevat pot començar abans a la primavera i acabar més tard a la tardor.
A escala global, el canvi climàtic ha contribuït a allargar la temporada meteorològica de risc d’incendi, i a Europa es preveu una ampliació de les zones i dels períodes amb condicions favorables per als incendis.
Més dies amb condicions extremes
El risc d’incendi no depèn només de la temperatura. Les situacions més perilloses es produeixen quan coincideixen temperatures elevades, baixa humitat, sequera i vent.
Aquestes combinacions poden generar condicions meteorològiques extremes per al foc, durant els quals un incendi pot créixer ràpidament i ser especialment difícil de controlar. A la regió mediterrània, aquests episodis són cada vegada més preocupants.
Ecosistemes sota estrès
La sequera i les temperatures elevades no només augmenten directament la inflamabilitat de la vegetació, sinó que també debiliten els ecosistemes. La manca d’aigua pot reduir el creixement dels arbres, provocar defoliació, augmentar la mortalitat i disminuir la capacitat de recuperació de la vegetació.
A més, els arbres sotmesos a estrès hídric poden ser més vulnerables a plagues i malalties. La mortalitat d’arbres i l’acumulació de material vegetal mort poden, al seu torn, augmentar la quantitat de combustible disponible.
Esquema conceptual dels efectes del canvi climàtic sobre el règim d’incendis i els ecosistemes mediterranis.
El canvi climàtic no implica simplement que hi hagi més incendis. La seva principal influència és que modifica les condicions ambientals en què els incendis es desenvolupen. Quan coincideixen una ignició amb vegetació seca, una atmosfera càlida i seca i vents favorables, augmenta la probabilitat que el foc es propagui ràpidament i sigui difícil de controlar.