Quan el foc es produeix dins un règim natural i amb una freqüència i intensitat compatibles amb la dinàmica de l’ecosistema mediterrani, exerceix funcions ecositemiques que contribuixen al manteniment de la biodiversitat i la salut forestal.
- Control de plagues i malalties: el foc elimina insectes patògens, fongs i organismes paràsits que afecten arbres debilitats o malalts, limitant-ne la propagació i reduint el risc d’episodis epidèmics.
- Cicle de nutrients: la combustió de matèria vegetal allibera nutrients acumulats a la biomassa i els retorna al sòl en forma de cendres, afavorint la fertilitat i el creixement de nova vegetació.
- Biodiversitat: els incendis creen espais oberts i generen paisatges en mosaic que és ideal per a la fauna, ja que combina zones de refugi (bosc dens) amb zones d’alimentació (terrenys oberts).
- Reducció de combustible: el foc consumeix part de la biomassa morta i de la vegetació acumulada, disminuint la continuïtat del combustible i reduint el risc de futurs incendis extrems.
- Disminució de l’estrès hídric: en reduir la densitat d’arbustos i arbres debilitats, disminueix la competència per l’aigua i els recursos disponibles, fet especialment rellevant en ecosistemes mediterranis sotmesos a sequeres recurrents.
- Estimulació de la recuperació natural: algunes espècies mediterrànies depenen parcialment del foc per completar el seu cicle vital. La calor o determinats compostos químics presents al fum poden estimular la germinació de llavors. En el cas del pi blanc (Pinus halepensis), les altes temperatures fonen la resina que manté tancades les pinyes, afavorint-ne l’obertura i l’alliberament de llavors després de l’incendi.
Les plantes estan adaptades al règim d’incendis
Les comunitats vegetals mediterrànies han evolucionat en un entorn on el foc forma part de la dinàmica natural dels ecosistemes. Per aquest motiu, moltes espècies han desenvolupat estratègies que els permeten resistir i recuperar-se després d’un incendi, fet que confereix al bosc mediterrani una elevada capacitat de resiliència.
La resiliència al foc és la capacitat d’un ecosistema per recuperar-se després d’un incendi, tornant a la seva estructura, funció i dinàmiques ecològiques prèvies a l’incendi. Aquesta recuperació es produeix principalment mitjançant dos mecanismes: la rebrotació i la germinació.
- Rebrotació: algunes espècies, com l’estepa o l’ullastre, poden rebrotar després del foc gràcies a estructures subterrànies o teixits protegits que sobreviuen a les altes temperatures.
- Germinació: altres plantes aprofiten l’incendi com a estímul per activar la germinació de les llavors. En el cas d’alguns pins mediterranis, la calor obre les pinyes i afavoreix l’alliberament de llavors sobre un sòl ric en nutrients i amb menys competència vegetal.
Regeneració massiva de pins després de l’incendi forestal d’Andratx de 2013.