Tot i que el règim de foc descriu els patrons generals dels incendis al llarg del temps, el comportament de cada incendi individual depèn principalment de la interacció entre la topografia, els combustibles i les condicions meteorològiques.
El triangle del comportament del foc: la interacció entre la topografia, els combustibles i les condicions meteorològiques determina el comportament de l’incendi.
Topografia
La topografia pot modificar significativament la velocitat i la direcció de propagació d’un incendi. En general, el foc es propaga més ràpidament i amb més intensitat pendent amunt.
Això es deu principalment al fet que les flames queden més a prop de la vegetació situada vessant amunt. Aquesta vegetació rep més calor per radiació i convecció, fet que provoca un preescalfament més ràpid del combustible i facilita la seva ignició.
A més, l’aire calent generat per l’incendi tendeix a ascendir pel vessant, creant corrents ascendents que transporten la calor cap als combustibles situats davant del foc. Com més pronunciada és la pendent, més important pot ser aquest efecte.
La topografia també pot generar vents locals. Durant el dia, l’aire calent tendeix a ascendir pels vessants, mentre que durant la nit l’aire refredat i més dens tendeix a descendir cap a les valls.
Figura: Representació esquemàtica de la propagació d'un incendi pendent amunt. Imatge generada amb intel·ligència artificial.
Els principals elements topogràfics que influeixen en el comportament del foc són:
- Pendents pronunciats: com més pronunciada és la pendent, més ràpidament es pot propagar el foc pendent amunt. Les flames es troben més a prop del combustible situat vessant amunt, augmentant la transferència de calor i el preescalfament de la vegetació.
- Orientació sud: els vessants orientats al sud reben més radiació solar a l’hemisferi nord i, generalment, presenten temperatures més elevades i combustibles més secs.
- Elevació: les zones situades a major altitud solen presentar temperatures més baixes i, sovint, una major precipitació i humitat. Aquestes condicions poden modificar la composició de la vegetació, la durada de la temporada d’incendis i la disponibilitat de combustible.
- Barrancs estrets: poden canalitzar el vent i afavorir el preescalfament dels vessants oposats. Això pot accelerar la propagació del foc i incrementar la probabilitat de generar focus secundaris.
- Barreres naturals o artificials: rius, zones rocoses, marges, carreteres o canvis bruscos en la vegetació poden interrompre o limitar temporalment la continuïtat del combustible.
Els combustibles
El combustible és qualsevol material capaç de cremar. En un incendi forestal, inclou principalment la vegetació viva i morta: herbes, fullaraca, branques, arbustos i arbres.
Però no tots els combustibles cremen de la mateixa manera. La seva humitat, mida, quantitat i distribució al paisatge determinen la facilitat amb què s’encenen i la velocitat amb què el foc es propaga.
Els combustibles fins i secs poden encendre’s gairebé instantàniament i afavorir una propagació ràpida del foc. En canvi, els combustibles més gruixuts necessiten més temps per escalfar-se i encendre’s, però poden mantenir la combustió durant períodes més llargs.
Els principals factors que determinen el comportament del combustible són:
- Humitat: els combustibles secs s’encenen més fàcilment perquè necessiten menys energia per assolir la temperatura d’ignició. La vegetació humida, en canvi, absorbeix part de l’energia del foc en l’evaporació de l’aigua abans de poder cremar.
- Mida: els combustibles fins, com l’herba, les fulles seques i les petites branques, s’escalfen i perden humitat ràpidament. Per això poden afavorir una propagació molt ràpida del foc. Els combustibles gruixuts, com troncs i branques grans, responen més lentament als canvis ambientals i poden mantenir la combustió durant més temps.
- Quantitat: una major quantitat de combustible disponible pot generar més energia durant la combustió.
- Continuïtat: perquè el foc es propagui necessita trobar combustible disponible. La continuïtat horitzontal facilita la propagació pel paisatge, mentre que la continuïtat vertical pot permetre que el foc passi de la vegetació baixa a arbustos i capçades dels arbres.
- Compactació: la disposició dels combustibles condiciona la circulació de l’aire. Els combustibles molt compactats poden limitar la disponibilitat d’oxigen i reduir la velocitat de propagació, mentre que una estructura més airejada pot facilitar la combustió.
Meteorologia
A diferència de la topografia o de moltes característiques del combustible, les condicions meteorològiques poden canviar ràpidament durant un incendi i modificar sobtadament la seva velocitat, intensitat i direcció de propagació.
El vent, la temperatura i la humitat determinen tant la manera com es propaga el foc com l’estat dels combustibles. Determinades combinacions, especialment temperatures elevades, baixa humitat i vents forts, poden generar condicions especialment favorables per a un comportament extrem del foc.
Els principals factors meteorològics són:
- Vent: és un dels factors més importants en la propagació dels incendis. Inclina les flames cap al combustible situat davant del foc, augmentant-ne el preescalfament i accelerant la propagació. També pot transportar fragments incandescents a distància i generar focus secundaris.
- Temperatura: les temperatures elevades afavoreixen l’assecament dels combustibles i redueixen la quantitat d’energia necessària perquè s’encenguin.
- Humitat relativa: condiciona especialment la humitat dels combustibles fins i morts, que poden absorbir o perdre humitat ràpidament segons les condicions atmosfèriques. Una humitat relativa baixa facilita l’assecament i la ignició dels combustibles.
- Precipitació: augmenta la humitat dels combustibles i pot reduir temporalment la seva inflamabilitat. Tanmateix, els seus efectes depenen de la quantitat i la durada de la pluja, així com del tipus de combustible.
- Núvols i radiació solar: la coberta nuvolosa pot reduir la radiació solar i moderar la temperatura i l’assecament dels combustibles. Els dies clars i assolellats, en canvi, poden afavorir temperatures més elevades i una menor humitat relativa.